divendres, 9 de març de 2018

EL JOC DE LA IGNORÀNCIA


- Vinga, doncs comencem a jugar! Però abans de jugar, cal decidir unes normes per al joc.
- Sí, és veritat. Però com les decidim? Quina és la millor manera i el millor criteri per decidir quines són les regles del joc més justes? O potser hem de veure quines són les més útils? O les dues coses?
Imatge del Casino de l'Arrabassada, a principis del segle XX
- Com que és molt difícil decidir què és el millor i més just per a qualsevol societat, Rawls o J. Habermas parlen de la teoria del consens. Enlloc de donar una definició de justícia, o de posar un savi al poder que decideixi què és el més just i que dicti les lleis, diuen que el més just és allò que hauríem decidit si s'hagués donat la situació ideal en la qual haguéssim pogut dialogar en termes d'igualtat en una situació d'ignorància.
- És clar, la ignorància és la clau! La situació de diàleg ideal és aquella que es dóna entre persones en una situació pre-social, és a dir, quan aquestes ignoren quin rol els tocarà jugar en aquesta societat que es pretén reglamentar. Evidentment, cal decidir les regles del joc abans de començar a jugar, si no, aquestes regles no valen, perquè seran parcials. No sé si em tocarà el paper de la dona immigrant, o la de jutgessa del Tribunal Superior, o si em tocarà ser un home blanc heterosexual o una dona trans de la perifèria, o si hauré de jugar com a subaltern o com a directora de l'empresa, o si seré víctima d'algun desnonament o en canvi seré propietari d'alguna immobiliària. Segons la teoria del consens, ningú voldria unes regles que el poguessin perjudicar en cas de trobar-se en els pitjors dels casos, i per tant, les regles que sortirien d'aquesta situació ideal de diàleg serien necessàriament les més justes.
- Però qui sap què pensarien les persones en una situació així? Potser decidirien que és més just que cadascú miri per ell, i creuran que quan estiguin en societat, ja procuraran esforçar-se tan com puguin per prosperar, encara que sigui a costa de la vida o la dignitat dels altres. Segurament pensarien que això dels desnonaments, la pobresa energètica, etc, a elles no els passaria, perquè és d'idiotes deixar-se trepitjar d'aquesta manera, i si han tingut mala sort és perquè no han fet prou per procurar-se un futur.
- Ja t'entenc. I segurament no tindrien en compte que en aquest joc no només hi jugaran persones, sinó també grans grups organitzats que s'hauran fet enormes, alimentant-se de l'egoïsme estúpid de les persones que pensen que tirar endavant és una qüestió purament de mèrit personal.
- És clar! Abans de començar a jugar, qui es podria imaginar això? I probablement tampoc creurien que aquests monstres tindran tan poder, que tindran bonus extra d'entrada, i llicència per fer trampes i rebentar les regles del joc quan vulguin.
- Evidentment! Perquè no podran sospitar que els que han promogut les regles han estat els mateixos tramposos, per tal que siguin els altres que s'hi sotmetin, i no pas ells!
- Quin pla més genial! I què n'és d'innocent l'humà en societat!