dilluns, 21 de setembre de 2020

CIÈNCIA SÍ, CIENTIFISME NO

La doctora aixeca els ulls del microscopi i es pregunta: és això la realitat? Què vol dir aquesta dada? Què n’he de fer? Sóc científica, faig servir el mètode, sí. La ciència és un producte de la raó, sí. Però la ciència no és l’única activitat racional, no és l’única manera d’aproximar-se al món i atansar-se a la veritat. La poesia, la música i el raonament ètic també són productes de la raó.

Mentre pensava això recordava les paraules del seu pare filòsof: la ciència és aquella disciplina teòrica que es basa en el mètode hipotètico-deductiu, el qual ens porta a conclusions que no podem afirmar com a necessàriament i absolutament certes, sinó només que encara no han estat descartades com a falses. La ciència és un humil intent d’explicació del món, un tauler al qual li manquen peces, i del qual en cauen algunes en posar-ne unes altres. És un intent de gestionar la incertesa, de pal·liar els efectes de la limitació i la finitud de l’existència. Un intent que ha tingut i tindrà tants èxits com fracassos. En definitiva, és un producte humà, no diví.

La doctora mira els seus companys investigadors, sovint explotats i mal pagats, sovint amb por de perdre la feina, sovint amb por de contradir a qui els paga, sovint amb temor al fracàs, tan lluny de la imatge idealitzada del científic quan va iniciar el seu propi camí com a investigadora.

També recorda les paraules de la seva sàvia mare, mig metge, mig bruixa: la medicina no és una ciència, és una pràctica que ha de tenir en compte tots els factors que interactuen en l’equilibri vital de l’individu, i que són tan d’índole físic com social, mental, econòmic, o ambiental.

Ara entenia per què el seu mestre li deia que havia d’evitar caure en el cientifisme. Sí, aquella actitud que idealitza la ciència i justifica mesures polítiques, econòmiques, ambientals, socials, etc. a partir de la simplificació de dades i teories científiques. Aquella manera de divulgar la ciència de manera extremament simplificada, que sosté que tot, fins i tot la personalitat, la consciència o l’amor, es pot explicar sobre una base bioquímica; o bé que la desigualtat social i de gènere tenen una base biològica segons la teoria de l’evolució. I sobretot, es caracteritza per la confiança cega que tot, fins i tot la fam i la mort, es pot solucionar gràcies al progrés científic-tecnològic.

Però aquesta fe ja no és científica, perquè no està basada en cap prova experimental. I és tendenciosa, perquè qualsevol solució proposada que no vagi en la línia del creixement econòmic, com la inversió en sanitat pública, la protecció del dret a l’habitatge, la millora de les condicions mediambientals, o les polítiques per la igualtat, no serà tinguda en compte.


Cap comentari: