dimarts, 5 de juliol de 2011

MAZONI I LA MORT

El nou disc de Mazoni és una reflexió musical sobre una existència essencialment confrontada amb la mort, com és la de l'ésser humà. A "Totsants" relata diferents escenes inconnexes aparentment, però totes amb un denominador comú, que és allò que porta al músic a una intuïció final: la mort, despullada de tot sentit tràgic i apareix com una instància reveladora del caràcter absurd i efímer  de l'existència humana.
El vídeoclip  no té pèrdua, i està confegit amb la mateixa lògica que la lletra: la lògica surrealista del somni.


Mazoni - Totsants
En un jeep travessant el desert amb 39 de febre
La lluna plena il·lumina el camí, el meu cap desvarieja
L'anglès que condueix em desvetlla d'un son feble
Em toca el braç i diu: s'ha mort en Michael Jackson

Nagasaki es desperta pensant que el pitjor ha passat
La senyora Tanaka compra verdures per fer el dinar
Avui és l'aniversari del seu fill, que en fa 23
Dos iens a la ma, tot resplandeix i després, res

Al creuer, l'orquestra avorreix les llagostes de l'aquari
i les apostes dels jubilats no faran a ningú milionari
Ningú sap que un home ebri acaba de caure per la borda
El vaixell s'allunya i el mar immens és tomba i ossari

Converses i riures, soroll de copes i olor de menjar
Tot flota en l'ambient quan em poso el pijama badallant
La digestió em fa somiar que camino amb els peus encadenats
M'aixeco a pixar a les tres i penso que algun dia tots serem morts