divendres, 28 de juliol de 2017

TUF DE NIHILISME


Hellen Keller amb la seva educadora, Anne Sullivan
Curie: Helen, estàs d'acord amb mi que cal respectar les persones, però no les idees?
Keller: Crec que tens raó Marie. Ara que defenso el socialisme, el director del Brooklyn Eagle em recorda a mi i al públic que sóc cega i sorda i em puc equivocar fàcilment. Com si la ceguera m'hagués encongit la intel·ligència...
Curie: Doncs atansa el nas a aquest pou, aquest forat fosc que porta als averns del pensament humà, on es pateix un altre tipus de ceguera i sordesa. Sentiràs la fortor dels tòpics, i captaràs algunes de les moltes formes que pot prendre el nihilisme.
Keller: Sí, Marie, ja sento l'olor dels tòpics que dius! Sent sordcega, tinc l'olfacte molt fi. Si t'hi esmerces potser també sentiràs que al cap d'un moment puja un rebuf més pudent. És la seva veritat, és el pensament, si se'n pot dir així, que s'amaga al darrera de la seva correcció.
Marie: Sí, és com la seva traducció al llenguatge extramoral, en termes nietzscheans.
Keller: Tsssssst! Olora!
«Totes les idees són respectables. (Traducció: Estic bé com estic, i no penso escoltar, ni canviar, ni aprendre res de tu, ni molt menys admirar ningú.)»
«Respecto la teva opinió, hi tens tot el dret. (No vull haver de debatre les teves idees, jo ja tinc les meves.)»
«Respecta tu la meva opinió. (No em convenceràs, no vull discutir més amb tu, no em vull deixar convèncer, ni acabar reconeixent que tens raó, no fos cas que hagués d'acabar modificant alguna idea)»
«Ningú és més que ningú, tots som iguals. (Hi ha persones més sàvies, més treballadores, més generoses, més creatives, més honestes, més valentes, però si rebaixo l'altre no em sento tan malament.)»
«Tot és relatiu. (Tot és indiferent, no podem jutjar cap idea perquè no hi ha criteri.)»
«Hem de ser tolerants. (Hi ha persones fanàtiques, dogmàtiques, intolerants, hi ha conductes que no s'haurien de tolerar, però és més còmode tolerar-los. Per això sóc un fanàtic de la tolerància. De passada, faig sentir malament aquell que vol qüestionar les meves idees, perquè així l'acuso indirectament d'intolerant.)»
«Sóc una persona molt normal. (No vull ser diferent dels demés, no ataquis les meves idees, perquè llavors m'estaràs atacant a mi, la meva persona i la meva normalitat, i t'estaràs posant per sobre la meva mediocritat, i això et farà quedar molt malament, perquè semblarà que et creus millor que jo.)»
«Dius això perquè ets una ...-ista. (Et poso l'etiqueta, qualsevol cosa que acabi amb -ista, et desacredito, si pot ser afegeixo que tots els -istes són uns -uts, i així ja no em cal debatre les teves idees.)»
Marie: Puah! Una fal·làcia ad hominem! Això ja és massa! Prou! Ja no ho aguanto més! Aquesta fortor m'està marejant!
Keller: Sí, prou per ara, marxem. Com poden viure amb aquesta pudor? Que no tenen olfacte aquesta gent?
Publica un comentari a l'entrada