diumenge, 21 de març de 2021

FINS AL MONYO DEL #MeToo

 

- Vale, ja n’estic farta d’aquest vestit de dona.

- Vols dir de la cotilla, la faldilla, els talons, les mitges.... en fi, les creacions del patriarcat! Però si això ja no es porta, dona! Ara les dones vesteixen «unisex»!

- No, vull dir que estic farta d’aquest vestit de víctima que m’ha fet el feminisme aquest de Twitter!

- El del #MeToo?

- «Yes». No vull anar sempre vestida de víctima, no m’hi sento còmoda, no és el meu estil.

- Llavors negues la violència de gènere? Creus que les dones no som víctimes del patriarcat?

- Ni una cosa ni l’altra. És clar que el patriarcat genera uns rols molt marcats entre homes i dones, es sustenta sobre el sexisme i legitima la violència de gènere. Hi ha una violència que s’exerceix sobre les dones pel sol fet de ser-ho, i no només això, sinó que les culpabilitza i responsabilitza d’una situació que elles no han creat.

- I doncs?

- Però no tots els homes són maltractadors, també n’hi ha de maltractats i violats (per homes, sobretot), ni totes les dones són víctimes. També hi ha dones col·laboracionistes. Mares que consenten i donen suport als seus fills maltractadors. Mares que adverteixen a les seves filles que no destaquin, que no surtin soles, que no es mostrin massa masculines, o massa femenines,... L’estructura del patriarcat és molt complexa, i el MeToo em sembla un vestit massa simple, massa comercial.

- Precisament, la seva simplicitat ha afavorit la seva difusió, i ha estat la clau de l’èxit.

- Exitós sí, i al principi m’agradava, perquè va ser una oportunitat per moltes dones per apartar la vergonya i deixar anar la ràbia. Però posar-lo com la línia principal del disseny del feminisme trobo que no és gens afavoridor a la llarga. Ser víctima no et fa millor. A més l’aspecte de víctima el trobo massa convencional; és el que tota la vida s’ha esperat d’una dona: debilitat i victimisme. I ara vinga! Totes a posar-nos el vestit del MeToo, a veure qui és més víctima. No trobes que és una banalització del sofriment d’aquelles que cada dia pateixen violència, no només física, sinó psicològica, econòmica i social? Segur que les que ho han patit més no van «porai» presumint de vestit de víctima. Ja no volen ser més més víctimes. El que volen és deixar de ser-ho!

- En fi, busquem un altre vestit, doncs?