dissabte, 4 de juliol del 2009

ZENÓ I EL CINEMA

Man Ray. Cronofotografia.
Aquesta foto em suggereix una de les paradoxes més famoses de la filosofia, la paradoxa d'Aquil·les i la tortuga, de Zenó d'Elea.
Podríem dir que és la foto d'un moviment, i que l'última imatge de la dreta és la més recent, mentre que tota la resta són les fraccions de moviment que representen els moments passats respecte d'aquella. Tanmateix, no hi ha res que ens digui que no podria haver estat al revés, i que aquest senyor ha estat fotografiat pujant l'escala d'esquena.
Doncs bé, la paradoxa és la següent. Hi podria haver encara una altra imatge entre cada parella de fraccions? I encara una altra? I una altra? I així fins a l'infinit? De la mateixa manera, entre dos fotogrames consecutius d'una mateixa pel.lícula encara hi cabrien infinits fotogrames. Però llavors, potser no acabaríem mai de veure la pel.lícula, i aquest senyor no acabaria mai de baixar l'escala.
La resposta de Zenó seria que, com que és impossible que l'home acabi mai de baixar l'escala, en realitat no la baixa, i que és lògicament impossible veure una pel.lícula sencera, o sigui que, per què anar al cine?. Per tant, el moviment no existeix, ja que es pot descomposar fins a l'infinit, i com que l'infinit és inabarcable i impossible de conèixer, Zenó conclou que el moviment és tan sols una aparença, ja que només les coses autèntiques són cognoscibles. Però, ei! També s'ho va fer venir bé, no?

3 comentaris:

julio ha dit...

Així, segons Zenó, el moviment era una cosa aparent o irreal? Quina alternativa proposava Zenó per explicar el moviment dels objectes?. El moviment és una cosa mesurable i evident que ja en la seva època podia ser registrada dins els paràmetres d'espai i temps de forma matemàtica. A més si considerava el moviment com una cosa finita dins la seva infinitud, com és que no es va tractar de delimitar l'aspecte finit per poder-lo explicar físicament?.

maria ha dit...

Crec que a Zenó li interessava més desmontar els arguments dels altres que no pas construir els seus propis. Tal com pregunta el julio, quina alternativa proposa Zenó?

Montse G C ha dit...

De fet, Zenó només vol demostrar la contradicció intrínseca en la idea mateixa de moviment. Com a seguidor de Parmènides ( el que deia que tot és ser, i per tant la realitat és una i homogènia), defensava que la realitat visible, múltiple i canviant és tant sols una il.lusió, una aparença, i que tan sols amb la raó podem arribar a captar l'autèntica realitat.