dimecres, 30 de gener del 2013

EL PODER DE LA FILOSOFIA

Em rebenta haver d'estar justificant la presència d'una assignatura (qualsevol que fos!) dins el curriculum de secundària. És evident que caldria que qualsevol estudiant hagués rebut, en la seva etapa d'ensenyament obligatori, unes nocions de llatí, de grec, d'art, de música, de filosofia. Però em disposo a parlar d'aquesta última, perquè si no la defensem els filòsofs, qui ho farà?
Segurament ja he escrit alguna vegada en aquest blog el meu convenciment que la filosofia és una assignatura que hauria de tenir el caràcter d'instrumental, ja que potencia unes habilitats de pensament que no es treballen en cap altra àrea, però que es poden aplicar després a totes les àrees. Em refereixo a la capacitat de raonament lògic i lingüístic, la capacitat d'anàlisi i rigor, l'habilitat creativa de cercar noves hipòtesis a problemes antics, i la capacitat de comprensió i empatia amb altres maneres de pensar. Es tracta d'una assignatura on l'estudiant no queda indiferent i es sent interpel·lat directament, veient-se obligat a pronunciar-se, a formar-se una opinió, a sentir-se ciutadà, no només del seu país, sinó del món.
Heus ací un estudi d'Educational Testing Service (organització que evalua l'eficàcia de diferents assignatures), que corrobora l'eficàcia de la filosofia per sobre d'altres assignaures en l'assoliment de les competències, sobretot la lingüística i l'analítica.


2 comentaris:

ozgur gunes ha dit...

Estic totalment d’acord respecte el caràcter d'instrumental de la filosofia. Fa molt que vaig començar a compartir les meves coneixements amb els alumnes dintre de l’aula universitari i veig que els costa argumentar les seves idees, fer preguntes, analitzar les aportacions dels altres companys i de els pensadors. Intento trencar l’ús habitual de les conceptes com unes paraules que defineixen un determinat experiència, un fet, un conjunt de fets o una “realitat”. Però es prou difícil parlar de conceptes com unes eines dinàmiques i crec que l’assignatura de filosofia si arriba a tenir el caràcter instrumental aquest seria un fet més fàcil que ara, dintre de altres portes que obriria.

Montse G C ha dit...

És clar, Günes, suposo que els que treballeu amb universitaris us feu més el càrrec de les mancances dels alumnes quan arriben a la universitat. Cada cop semblen menys capaços de pensar demanera autònoma, i això és una mica preocupant.
Gràcies per participar en el blog!